Els primers mesos de treball que han dut a terme els equips de Constècnia en el projecte arqueològic i urbanístic de millora del Fòrum de la Colònia de Tàrraco i el seu entorn han fet que la fase d’excavació i estudi hagi pres més protagonisme. Així, s’han pogut corroborar part dels estudis històrics duts a terme anteriorment, però alhora s’han fet diverses troballes interessants que cal documentar abans dels treballs d’obra pròpiament dits.
Entre altres detalls, s’han descobert paviments amb sanefes en alguns dels edificis excavats, el relleu d’un cavall dibuixat en una pedra, peces ceràmiques com un vaset de vi, una àmfora o parts d’una inhumació; a més de motllures de marbre com a elements decoratius de la basílica, peces de bronze de diferents objectes. També s’ha pogut delimitar el ‘cardus’ i el ‘decumanus’ i les diferents zones en l’excavació, sobreposades en unes èpoques i altres, i com s’anaven ressituant segons les funcions que es van anar desenvolupant.
També s’ha estat treballant amb la retirada de jardinera a la zona on es trobava la basílica i allí mateix s’han començat a enderrocar fonaments moderns que distorsionaven la visualització del conjunt. D’altra banda, també es comença a treballar en l’entorn i les afectacions dels edificis que limiten amb el recinte, per afavorir-ne la consolidació; s’està treballant amb els diferents projectes de subministrament com l’electricitat i les telecomunicacions, així com el pas elevat del carrer Soler, entre d’altres.
El Fòrum compta amb diversos estudis fets anteriorment, tot i que els més destacats van ser l’excavació duta a terme l’any 1925 per Joan Serra Vilaró i, des d’aleshores, no s’havia tornat a excavar en la seva extensió. El recinte va ser el centre neuràlgic de Tàrraco, on confluien els carrers principals de la ciutat fora muralla, amb comerços i edificis d’activitat administrativa. Així mateix, s’estan redescobrint les dimensions i importància d’una gran basílica de tres naus i una plaça a l’entorn, construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva.
