L’excavació del Fòrum de la Colònia de Tàrraco ofereix noves troballes

Els primers mesos de treball que han dut a terme els equips de Constècnia en el projecte arqueològic i urbanístic de millora del Fòrum de la Colònia de Tàrraco i el seu entorn han fet que la fase d’excavació i estudi hagi pres més protagonisme. Així, s’han pogut corroborar part dels estudis històrics duts a terme anteriorment, però alhora s’han fet diverses troballes interessants que cal documentar abans dels treballs d’obra pròpiament dits.

Entre altres detalls, s’han descobert paviments amb sanefes en alguns dels edificis excavats, el relleu d’un cavall dibuixat en una pedra, peces ceràmiques com un vaset de vi, una àmfora o parts d’una inhumació; a més de motllures de marbre com a elements decoratius de la basílica, peces de bronze de diferents objectes. També s’ha pogut delimitar el ‘cardus’ i el ‘decumanus’ i les diferents zones en l’excavació, sobreposades en unes èpoques i altres, i com s’anaven ressituant segons les funcions que es van anar desenvolupant.

També s’ha estat treballant amb la retirada de jardinera a la zona on es trobava la basílica i allí mateix s’han començat a enderrocar fonaments moderns que distorsionaven la visualització del conjunt. D’altra banda, també es comença a treballar en l’entorn i les afectacions dels edificis que limiten amb el recinte, per afavorir-ne la consolidació; s’està treballant amb els diferents projectes de subministrament com l’electricitat i les telecomunicacions, així com el pas elevat del carrer Soler, entre d’altres.

El Fòrum compta amb diversos estudis fets anteriorment, tot i que els més destacats van ser l’excavació duta a terme l’any 1925 per Joan Serra Vilaró i, des d’aleshores, no s’havia tornat a excavar en la seva extensió. El recinte va ser el centre neuràlgic de Tàrraco, on confluien els carrers principals de la ciutat fora muralla, amb comerços i edificis d’activitat administrativa. Així mateix, s’estan redescobrint les dimensions i importància d’una gran basílica de tres naus i una plaça a l’entorn, construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva.

Reobert el claustre d’Escornalbou després de la seva excavació i restauració

El claustre del Castell Monestir d’Escornalbou, un dels espais més emblemàtics i identitaris d’aquest conjunt monumental, es torna a obrir al públic després de la restauració que ha realitzat Constècnia dins del projecte de recuperació que han realitzat la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.
 

El claustre ha estat tancat els darrers mesos per dur-hi a terme una intervenció de conservació arquitectònica i investigació arqueològica. El resultat permet no només recuperar l’espai físic, sinó també oferir al públic una nova lectura històrica i patrimonial del monument. 

Les excavacions arqueològiques han permès corroborar que les reformes que es van fer en època moderna van suposar l’eliminació del claustre romànic original. Tot i això, es va poder documentar un angle de mur que podria correspondre al claustre primitiu, així com una inhumació dipositada en una fossa excavada a la roca, just al costat de la porta de l’església. També en relació amb la fase més antiga, cal destacar la descoberta d’un sistema de basses excavades a la roca, situades a la zona central del claustre, destinades a l’emmagatzematge d’aigua.
 

Sobre aquestes restes es va construir el claustre d’època moderna, del que destaca la troballa del sistema complet de captació d’aigües pluvials, procedents de les cobertes del claustre i les construccions annexes. Aquesta xarxa de canalitzacions conduïa l’aigua fins a una cisterna amb coberta de volta, encara conservada i funcional, i comptava amb sobreeixidors per evacuar l’excés d’aigua cap a l’exterior del monestir.

Coincidint amb la reobertura del claustre, el Castell Monestir d’Escornalbou acollirà aquest dissabte 21 de juny el festival d’estiu ‘Llamp’, que es presenta amb un nom i format renovats després de nou edicions sota la denominació ‘Santa Teca’.

El festival reinterpreta el llegat històric i natural de l’indret amb una mirada contemporània, especialment aplicada al claustre, un dels miradors més màgics del Camp de Tarragona. Amb una programació multidisciplinària, el festival s’estendrà també durant la setmana següent pels pobles de la Baronia d’Escornalbou amb música, teatre, enologia, gastronomia i tallers i tradicions vinculades a la cultura i el territori.

El castell d’Ascó inicia una nova fase de la seva recuperació

Després de finalitzar la fase d’excavació arqueològica del conjunt del Castell d’Ascó, Constècnia continua endavant amb el projecte de recuperació d’aquest conjunt monumental de la Ribera d’Ebre.

La primera part de les actuacions han consistit en la intervenció arqueològica de zones no excavades, a les quals seguiran les intervencions de consolidació i protecció de les restes arqueològiques aflorades en l’anterior campanya arqueològica, així com noves intervencions estructurals al mur de l’absis i la museïtzació i adequació de la zona est del recinte.

Les excavacions arqueològiques anteriors havien tret a la llum diverses estances del castell, com ara cisternes, cavallerisses, un cup de vi, un pou, la capella, que corresponen a la planta baixa d’una fortalesa que disposava d’edificis de dues o tres plantes que allotjarien les estances nobles de la comanda.

default

Des del 2014 s’han realitzat diverses campanyes arqueològiques i intervencions arquitectòniques per tal que en un estadi final es pugui recuperar el conjunt del castell, fent-lo visitable íntegrament i podent interpretar el conjunt de les restes aparegudes.

La fortificació té el seu origen en una fortalesa del període islàmic, però gairebé no hi ha vestigis d’aquesta època. Els edificis actuals són obra de Templers i Hospitalaris, que van construir la nova fortalesa al voltant d’una primera torre rectangular, més gran que l’actual.