Els tècnics de Constècnia han finalitzat el projecte de rehabilitació i millora del palau del Rei Martí l’Humà del monestir de Poblet, que ha inclòs el sanejament de les humitats interiors, la substitució de la fusteria exterior, els enteixonats malmesos del sostre i, sobretot, el sanejament i la renovació total de la coberta de l’edifici, a més de la col·locació d’un nou punt d’accés a la teulada.

L’edifici és una construcció de grans dimensions aixecada sobre la sala del Cubar, dins del primer recinte emmurallat de Poblet, que es va edificar l’any 1397 adossat a l’ala oest del Claustre Major. Com el seu nom indica, es va construir per encàrrec del Rei Martí l’Humà com a residència per a les seves estades al monestir.

Aquesta singular edificació patia problemes d’humitat i s’havien deteriorat alguns enteixonats, motiu pel qual el projecte s’ha centrat en resoldre aquestes patologies, així com en el sanejament general de l’edifici.

El Palau Reial s’utilitza en l’actualitat com a museu i és una de les construccions més significatives del complex de Poblet.

El projecte “Escornalbou reneix” és ja una realitat. Després de finalitzar la intervenció per tal de recuperar i dignificar el conjunt de l’església i els seus espais annexos, el Castell Monestir d’Escornalbou torna a mostrar-se amb tota la seva plenitud.

L’emblema d’aquest històric punt del Baix Camp llueix ja net de bastides, com també la resta d’estances del monument, i s’han pogut suprimir les filtracions i humitats, a més de fer una diagnosi i tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per tal de reforçar-les.

Els treballs, que han permès conèixer l’estat de l’edifici pedra a pedra, han destacat per la seva singularitat i complexitat, i són el resultat d’una intervenció especialment minuciosa realitzada amb tecnologia de darrera generació.

L’actuació forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, copropietàries del conjunt monumental.

Més enllà de la iniciativa «Escornalbou Reneix», i malgrat que el conjunt monumental es troba oficialment la terme municipal de Riudecanyes, el projecte va més enllà i vol servir de promoció de tota la Baronia d’Escornalbou. El seu gran potencial natural, paisatgístic, patrimonial, cultural, històric i turístic és l’eix principal de promoció de l’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, tots ells integrats dins de la Baronia.

Constècnia serà l’encarregada d’afrontar el projecte de rehabilitació de la coberta del teatre de la Defensa Agrària. L’equipament, d’ús municipal per part de l’Ajuntament de la Selva del Camp, comença així un procés per posar al dia les seves instal·lacions.

L’edifici, projectat l’any 1927, presenta diverses mancances en la seva sala de teatre i cal substituir la coberta de fibrociment, la seva estructura d’encavallades i el fals sostre que la cobreix.

L’actuació preveu construir una nova coberta a partir d’una estructura de bigues laminades amb tractament contra el foc, així com aixecar la caixa escènica per tal de guanyar alçada per a l’equipament de l’escenari.

L’adjudicació d’aquest projecte ha estat possible gràcies al fet que @constecnia disposa de certificació RERA per al tractament de residus de fibrociment i compta amb un equip de professionals amb capacitació específica per a la seva gestió.

El conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, i els màxims responsables municipals de la Selva del Camp, Jordi Vinyals, com alcalde, i Josep Masdeu, com a regidor d’Obres Públiques, han estat els encarregats d’inaugurar les obres d’ampliació de la residència el Vilar del municipi, que s’ha encarregat d’executar Constècnia.

L’actuació ha consistit en la construcció d’una segona planta sobre l’edifici existent, fet que ha permès passar de les 55 places existents fins ara a un total de 90. En total s’han construit 22 noves habitacions, 13 dobles i 9 individuals, dues noves zones de convivència, a més d’una nova terrassa i noves àrees de serveis i control.

L’obra també s’ha aprofitat per redimensionar i millorar altres zones comunes, com ara els vestuaris del personal, la cuina o la farmaciola. En total, l’espai construït ha passat de ser de 2.796 a 4.201 metres quadrats. Un fet significatiu és que, durant tot el procés d’execució del projecte, tant la residència com el CAP de la Selva, que ocupen la planta baixa i a la primera planta, han seguit funcionant amb total normalitat.

L’edifici disposa de la màxima qualificació d’eficiència energètica A-A, gràcies a la reducció d’emissions de CO2 a través de factors com l’aïllament, la calefacció o la il·luminació.

El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, van ser els encarregats d’inaugurar el dissabte 21 de gener el nou Orfeó Canongí Teatre Municipal.
L’acte, que es va fer coincidir amb la Festa Major de Sant Sebastià, va comptar amb l’actuació de dos artistes canongins reconeguts internacionalment: el pianista, compositor i director musical Daniel Espasa, i el ballarí i coreògraf, Aleix Mañé. Els dos artistes van preparar un espectacle de música i dansa, creat per a l’ocasió.

L’acte va estar conduït per la periodista d’arrels canongines Núria Solé i va sumar elogis per la tasca assolida amb el projecte, donat que ha permès salvar l’edifici i donar-li un nou posicionament com a equipament cultural de referència, no només en l’àmbit local, sinó també en el Camp de Tarragona.
La Canonja ha recuperat l’emblemàtic edifici de l’Orfeó després de l’acord signat el maig del 2017 amb aquesta entitat i l’alcalde del municipi, Roc Muñoz, considera que «permet dotar al poble d’un equipament cultural de qualitat, a la vegada que es dóna un pas fonamental per garantir la pervivència de l’Orfeó Canongí, tant pel que fa a l’entitat cultural i el que representa, com per la preservació del patrimoni arquitectònic de la Canonja».
L’obra, ideada per l’equip reusenc d’arquitectes Figuerola-Gavaldà-Romera i executada per Constècnia, permet mantenir totalment els valors patrimonials de l’edifici sense renunciar a l’autenticitat, potència i imatge de la façana principal. El projecte proposa l’estratègia de restaurar-la, per tal de no pervertir la seva originalitat i, encara que l’accés principal al teatre sigui des del nou annex, l’estructura externa manté el seu protagonisme

La superfície total construïda del nou Orfeó Canongí és de 1.767,04 metres quadrats, 1.424 dels quals pertanyen al teatre i 345 als espais per a l’Orfeó. La superfície de platea és de 270 metres quadrats i hi ha butaques per a 350 persones. El cost total de l’obra ha estat de 3,9 milions d’euros.
L’Orfeó Canongí es va fundar el 8 d’octubre de 1930 i el disseny original de l’edifici, amb catalogació pel seu interès local, correspon a l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol Sevil.

Fotos: Ajuntament la Canonja/@lilaalberichfotografia