El conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, i els màxims responsables municipals de la Selva del Camp, Jordi Vinyals, com alcalde, i Josep Masdeu, com a regidor d’Obres Públiques, han estat els encarregats d’inaugurar les obres d’ampliació de la residència el Vilar del municipi, que s’ha encarregat d’executar Constècnia.

L’actuació ha consistit en la construcció d’una segona planta sobre l’edifici existent, fet que ha permès passar de les 55 places existents fins ara a un total de 90. En total s’han construit 22 noves habitacions, 13 dobles i 9 individuals, dues noves zones de convivència, a més d’una nova terrassa i noves àrees de serveis i control.

L’obra també s’ha aprofitat per redimensionar i millorar altres zones comunes, com ara els vestuaris del personal, la cuina o la farmaciola. En total, l’espai construït ha passat de ser de 2.796 a 4.201 metres quadrats. Un fet significatiu és que, durant tot el procés d’execució del projecte, tant la residència com el CAP de la Selva, que ocupen la planta baixa i a la primera planta, han seguit funcionant amb total normalitat.

L’edifici disposa de la màxima qualificació d’eficiència energètica A-A, gràcies a la reducció d’emissions de CO2 a través de factors com l’aïllament, la calefacció o la il·luminació.

El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, van ser els encarregats d’inaugurar el dissabte 21 de gener el nou Orfeó Canongí Teatre Municipal.
L’acte, que es va fer coincidir amb la Festa Major de Sant Sebastià, va comptar amb l’actuació de dos artistes canongins reconeguts internacionalment: el pianista, compositor i director musical Daniel Espasa, i el ballarí i coreògraf, Aleix Mañé. Els dos artistes van preparar un espectacle de música i dansa, creat per a l’ocasió.

L’acte va estar conduït per la periodista d’arrels canongines Núria Solé i va sumar elogis per la tasca assolida amb el projecte, donat que ha permès salvar l’edifici i donar-li un nou posicionament com a equipament cultural de referència, no només en l’àmbit local, sinó també en el Camp de Tarragona.
La Canonja ha recuperat l’emblemàtic edifici de l’Orfeó després de l’acord signat el maig del 2017 amb aquesta entitat i l’alcalde del municipi, Roc Muñoz, considera que «permet dotar al poble d’un equipament cultural de qualitat, a la vegada que es dóna un pas fonamental per garantir la pervivència de l’Orfeó Canongí, tant pel que fa a l’entitat cultural i el que representa, com per la preservació del patrimoni arquitectònic de la Canonja».
L’obra, ideada per l’equip reusenc d’arquitectes Figuerola-Gavaldà-Romera i executada per Constècnia, permet mantenir totalment els valors patrimonials de l’edifici sense renunciar a l’autenticitat, potència i imatge de la façana principal. El projecte proposa l’estratègia de restaurar-la, per tal de no pervertir la seva originalitat i, encara que l’accés principal al teatre sigui des del nou annex, l’estructura externa manté el seu protagonisme

La superfície total construïda del nou Orfeó Canongí és de 1.767,04 metres quadrats, 1.424 dels quals pertanyen al teatre i 345 als espais per a l’Orfeó. La superfície de platea és de 270 metres quadrats i hi ha butaques per a 350 persones. El cost total de l’obra ha estat de 3,9 milions d’euros.
L’Orfeó Canongí es va fundar el 8 d’octubre de 1930 i el disseny original de l’edifici, amb catalogació pel seu interès local, correspon a l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol Sevil.

Fotos: Ajuntament la Canonja/@lilaalberichfotografia

La millora integral de l’antic edifici de l’Orfeó Canongí i el seu nou annex són ja operatius. El municipi recupera, per tant, el seu principal equipament cultural després que tot l’espai s’hagi adaptat a les noves necessitats i normatives.
Els treballs han permès conservar els valors patrimonials de l’edifici històric projectat l’any 1930 per l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol i Sevil, sobretot la seva façana, pensada com un gran frontó amb reminiscències clàssiques.

Així doncs, el nou Orfeó Canongí és un edifici que conserva l’essència original, però també compta amb els elements i els materials més actuals en l’àmbit funcional, normatiu i de sostenibilitat. El casal és un edifici mediambientalment respectuós gràcies a la utilització de tecnologies d’última generació com ara la geotèrmia, que permet optimitzar el funcionament dels equips de climatització del complex.

Per altra banda, el nou edifici annex pretén alinear-se amb el carrer i generar una correcta transició dels edificis residencials, tot plegat amb una relació respectuosa amb la façana principal gràcies al seu revestiment exterior amb la fusta natural que defineix la seva personalitat.

📐 @fgarquitectes @jordi_romera
📷 @fotopierregrubius

Constècnia s’adhereix a la convocatòria d’ajuts impulsats i subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i finançada pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19 per tal de fomentar la creació d’ocupació estable i de qualitat.

Els dos programes als que s’ha sumat Constècnia fan referència a la contractació laboral de persones de 30 anys i més, així com al foment de la contractació laboral de persones joves en situació d’atur.

El projecte ‘Escornalbou reneix’, que pretén recuperar i dignificar el Castell Monestir d’Escornalbou, avança segons el calendari previst i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, han visitat els treballs de restauració i consolidació de l’estructura de l’església, que realitza Constècnia.

La intervenció inclou la diagnosi i el tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per reforçar-les. Aquest treball ha permès descobrir inscripcions inèdites fetes per una desena de picapedrers durant la seva construcció.

Tot plegat forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació i la Generalitat. Els arquitectes que dirigeixen l’obra, Manel Pérez i Pau Jansà, han explicat la singularitat dels treballs que s’hi estan fent, per la seva complexitat i per ser “minuciosa i tecnològica alhora”.

La històrica masia de Cal Cabellut a Rodonyà ha recuperat tota la seva magestuositat després de finalitzar el projecte de rehabilitació integral que ha dut a terme Constècnia. L’edifici ha tornat completament a la vida i els seus nous espais s’han convertit en un nou establiment turístic de primer nivell.

Emplaçat en un espai idíl·lic envoltat de vinyes, gràcies a aquest projecte Cal Cabellut es vol convertir en un nou referent turístic per a l’Alt Camp i per a tot el Camp de Tarragona. La finca està localitzada a l’Est del nucli urbà de Rodonyà i és considerada una de les masies més importants del seu terme municipal.

El projecte de recuperació ha permès consolidar l’estructura bàsica de l’edificació, conservant la major part dels seus elements característics, com ara els finestrals dovellats de la seva planta superior. A més, s’han guanyat nous espais sense perdre la filosofia arquitectònica de les masies de la zona.

Constècnia ha enllestit el projecte d’ampliació del Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer de Cambrils. El centre requeria la construcció d’una ampliació per situar les aules d’infantil –fins ara ubicades en el complex Vedruna del carrer Creus– en l’espai que fins ara ocupava una part del gran pati de joc del centre de la Salle.

El nou edifici compleix amb els aspectes energètics i mediambientals fixats per les normatives vigents i comptarà amb elements constructius que destaquen per la seva durabilitat i el fàcil manteniment.

Es tracta de més de 1.400 metres quadrats de nova construcció en dues plantes, que s’ha encarregat de projectar el despatx cambrilenc d’arquitectura de Lluís Francesc Salat.

Les aules tenen la façana principal al Passeig Sant Joan Baptista de la Salle i la posterior al mateix centre de la Salle, i destaquen per la seva lluminositat i accessibilitat. El complex, traçat com a centre de tres línies, segueix l’última tendència i normativa en matèria de consum energètic i respecte mediambiental, a més d’haver-se construït amb materials pensats per la seva durabilitat i un fàcil manteniment.
@fotopierregrubius

El festival Accents de pop, rock i folk dels Països Catalans arriba aquesta setmana al seu punt final i ho fa amb un gran balanç tant de públic com de qualitat per les propostes que s’han pogut gaudir des del seu inici a l’octubre.

L’edició d’aquest 2021 ha comptat amb Constècnia com a empresa patrocinadora, la qual s’afegeix així a una iniciativa que va néixer a Reus l’any 2014 i que té com a vocació donar a conèixer noves propostes i veus alternatives de la música de casa nostra.

Impulsat per l’associació Empenta Cultural, l’Accents 2021 es tanca el divendres 12 al teatre Fortuny de Reus amb Maria Arnal i Marcel Bagés, en un dels espectacles més rellevants del certament. La cita de cloenda arriba després d’haver vist nous valors com Ginestà, Joan Colomo, Gemma Humet, Magalí Sare i Manel Fortià

o Queralt Lahoz, al costat de noms consagrats en el panorama musical com Toti Soler, Albert Pla, Pemi Rovirosa o Lídia Pujol.

Des de Constècnia volem agrair l’oportunitat rebuda per tal de formar part d’una iniciativa com l’Accents, juntament amb noms com Vermuts Miró, DO Catalunya, DOP Siurana o Cadí, així com l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la resta de consistoris i entitats que han acollit el festival a Botarell, el Morell, Riudoms, la Selva del Camp, Mont-roig del Camp, Cambrils i Reus.

Els tècnics i operaris de Constècnia han finalitzat les obres de reparació i consolidació de la torre o badalot, la seva coberta i la planta golfa de l’edifici del Portal de l’Assumpta del monestir de Santes Creus d’Aiguamúrcia (Alt Camp). L’obra, promoguda per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, mitjançant l’Institut Català del Sòl (INCASOL), s’ha basat en un projecte de l’arquitecte Pau Jansà.

La intervenció s’ha centrat en reparar les patologies causades per la caiguda d’un llamp l’any 2018 sobre el remat de la torre i la seva coberta, malmesa per la continuada entrada d’aigua. En aquest sentit, l’any passat, durant el procés de preparació dels treballs, ja es va executar una actuació d’urgència per evitar una major degradació.

Les obres han consistit en substituir els elements en mal estat, conservant aquells originals que eren recuperables. A la zona de la torre s’han substituït els elements de fusta i les teules que estaven en mal estat per unes altres de vidriades, semblants a les antigues. També s’ha col·locat una anella metàl·lica a l’interior per evitar l’obertura dels paraments i s’ha instal·lat un parallamps al centre de la coberta per evitar que un llamp torni a fer-la malbé. Pel que fa a les golfes, també s’han substituït els elements de fusta malmesos i s’ha aplicat un tractament a la resta, així com també als elements ceràmics.

Finalment, s’ha tret la vegetació existent i rejuntat la unió entre les peces a tots els paraments. A la part inferior de la torre s’han repicat els arrebossats amb perill de despreniment, tancat les vies d’aigua i refet les parts degradades amb morters de calç.

El portal de l’Assumpta, presidit per una imatge de la Mare de Déu i l’escut de Santes Creus, comunicava el recinte exterior amb el de mitja clausura, un espai d’accés restringit per preservar l’aïllament dels monjos. Al segle XVIII va ser remodelat, dins d’un projecte de reforma global del monestir. Per aquesta raó, hi dominen elements decoratius propis del barroc. L’edifici acull la residència del vicari, el monjo encarregat dels serveis religiosos a l’església de Santa Llúcia. La torre que el corona podria haver fet les funcions de comunidor, l’espai des d’on, durant la festa de la Santa Creu, es beneïen totes les terres del domini per exorcitzar-les de tempestes i altres inclemències meteorològiques.

La XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) ha guardonat i seleccionat dos projectes executats per Constècnia entre les prop de 600 propostes presentades en la seva última convocatòria. Es tracta del projecte APROP Ciutat Vella (Barcelona), obra d’Straddle3, Eulia Arkitektura i Yaiza Ferré, que ha estat seleccionat per l’última fase, així com el celler Clos Pachem (Gratallops), signat per Harquitectes, que ha obtingut un dels guardons finals.

Les obres que han passat a l’última fase d’aquesta XV BEAU han estat triades segons criteris de qualitat, pertinència, vocació social i cultural o innovació i, segons el jurat, «permeten obtenir una visió general de la producció arquitectònica, paisatgística i urbanística duta a terme pels arquitectes espanyols en els últims tres anys».

El celler Clos Pachem destaca, segons el criteri de la BEAU, pel fet que el propi edifici contribueixi a l’elaboració «biodinàmica» dels vins a partir de principis passius. Entre altres aspectes, es valora les solucions per aconseguir una estabilitat higrotèrmica, amb murs ceràmics de càrrega de fins a 1,75m de gruix i amb múltiples capes que creen càmeres de circulació d’aire que refrigeren l’espai, així com la utilització de la coberta com a sostre refrescant aprofitant la radiació nocturna mitjançant un sistema tancat de recirculació d’aigua.

Pel que fa a l’APROP, es valora l’aprofitament de l’espai i la innovació que implica l’aprofitament de vells contenidors marítims per tal de crear allotjaments de ràpida construcció amb uns bons nivells de qualitat.

El Pavelló Mies van der Rohe i Lilly Reich de Barceliona acull fins el 16 de setembre una exposició on es poden veure diversos muntatges amb les obres seleccionades, finalistes i guardonades.