Constècnia ha rebut l’encàrrec de dur a terme una nova fase del projecte de recuperació del Castell d’Ascó (Ribera d’Ebre), consistent en la intervenció arqueològica de zones no excavades, les intervencions de consolidació i protecció de les restes arqueològiques aflorades en l’anterior campanya arqueològica, així com noves intervencions estructurals al mur de l’absis i la museïtzació i adequació de la zona est del recinte.
El castell ocupa la zona sud-est d’un turó allargat de 146 m sobre el nivell de la riba dreta del riu Ebre, conegut com el Tossal del Castell, amb una gran visibilitat de tot el territori. La fortificació té el seu origen en una fortalesa del període islàmic, probablement del segle X. Arran de la conquesta feudal, el 1182, Ascó es converteix en una comanda templera que al segle XIV passa a les mans dels Hospitalaris. El castell va ser destruït durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) i va quedar abandonat. Entre el 1873 i el 1875, es va reconstruir la torre principal com a punt de repetició d’una línia de telegrafia òptica militar que comunicava Saragossa i Amposta.
Pràcticament no hi ha vestigis del castell de l’època islàmica. Els edificis actuals són obra de Templers i Hospitalaris, que van construir la nova fortalesa al voltant d’una primera torre rectangular, més gran que l’actual.
Les excavacions arqueològiques han tret a la llum diverses estances del castell: cisternes, cavallerisses, un cup de vi, un pou, la capella, que corresponen a la planta baixa d’una fortalesa que disposava d’edificis de dues o tres plantes que allotjarien les estances nobles de la comanda.
Des del 2014 s’han realitzat diverses campanyes arqueològiques i intervencions arquitectòniques per tal que en un estadi final es pugui recuperar el conjunt del castell, fent-lo visitable íntegrament i podent interpretar el conjunt de les restes aparegudes. En el moment actual és visitable la zona més elevada del castell, comprenent la reconstruïda torre-garita, les sales més properes a aquesta i la majoria dels panys de muralla, així com una sèrie de sitges i cisternes properes a la part superior. Ara per ara es troba excavada arqueològicament la banda sud-est del Castell (a l’esquerra i centre de la imatge del plànol), on han aflorat diversos dipòsits, que limiten amb la zona actualment visitable. L’actuació contempla estudiar i delimitar el castell en el seu extrem oposat (a la dreta de la imatge del plànol).