Constècnia ha estat guardonada amb el premi Implicació en el Territori que atorga l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) dins de la trobada anual que realitza l’entitat amb els seus associats.
El premi, que es lliura juntament amb quatre reconeixements més al Compromís Social, la Regeneració Urbana, la Innovació i la Sostenibilitat, destaca l’arrelament de Constècnia i de la seva xarxa professional a l’entorn on ha desenvolupat els seus més de trenta-cinc anys d’activitat, a més de remarcar projectes de primera línia desenvolupats i executats des del territori a benefici de la seva gent.

En un acte celebrat a l’auditori del CosmoCaixa a Barcelona, els responsables de Constècnia, Ignasi Prats, Gerard Prats i Carles Prats, han rebut el guardó de mans del president de l’APCE, Xavier Vilajoana, i de Daniel Roig, president de la Comissió Territorial de l’APCE a Tarragona.
La trobada de l’APCE ha comptat amb una jornada de treball prèvia amb Judit Montoriol, economista de CaixaBank Research, i la cloenda ha anat a càrrec del secretari general del departament de Territori de la Generalitat, Joan Jaume Oms.

Des de Constècnia volem agrair la gran tasca que realitza l’APCE per al sector de la promoció i la construcció d’edificis, així com el suport i disponibilitat que contínuament mostra als seus associats. Aquest guardó suposa un notable reconeixement per una empresa com la nostra, que va néixer a partir de la cultura de l’esforç, i implica una especial satisfacció i una nova motivació per tal de continuar endavant des de la Selva del Camp i per a tot el Camp de Tarragona, on actuem principalment.

(Fotos APCE.CAT ©)

La façana principal de l’edifici del Mercat Central de Reus ha vist iniciar recentment el treballs que han de permetre la seva remodelació i desenvolupar el nou espai destinat a la venda i la degustació batejat com a GastroMercat.

Les obres, executades per Constècnia i encarregades per l’Ajuntament de Reus a través de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis, permetran crear dos espais diferenciats; un d’interior amb una superfície de 440 m2, on abans hi havia un autoservei, i un d’exterior, de 450 m2 més, que resultarà de la reforma de l’accés i la creació d’una plaça elevada, mantenint l’estructura original de la façana però potenciant l’accés de vianants pel carrer de Sant Joan.

La reordenació de l’accés principal preveu dotar aquesta entrada d’una gran rampa per a una major accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. El projecte incorpora l’ús de terrassa exterior a la nova plaça elevada, un ús que afavorirà el funcionament del mercat en un horari més ampli que en l’actualitat com a mesura per impulsar comercialment no només el Mercat Central sinó també la seva àrea d’influència.

Els tècnics de Constècnia han finalitzat el projecte de rehabilitació i millora del palau del Rei Martí l’Humà del monestir de Poblet, que ha inclòs el sanejament de les humitats interiors, la substitució de la fusteria exterior, els enteixonats malmesos del sostre i, sobretot, el sanejament i la renovació total de la coberta de l’edifici, a més de la col·locació d’un nou punt d’accés a la teulada.

L’edifici és una construcció de grans dimensions aixecada sobre la sala del Cubar, dins del primer recinte emmurallat de Poblet, que es va edificar l’any 1397 adossat a l’ala oest del Claustre Major. Com el seu nom indica, es va construir per encàrrec del Rei Martí l’Humà com a residència per a les seves estades al monestir.

Aquesta singular edificació patia problemes d’humitat i s’havien deteriorat alguns enteixonats, motiu pel qual el projecte s’ha centrat en resoldre aquestes patologies, així com en el sanejament general de l’edifici.

El Palau Reial s’utilitza en l’actualitat com a museu i és una de les construccions més significatives del complex de Poblet.

El projecte “Escornalbou reneix” és ja una realitat. Després de finalitzar la intervenció per tal de recuperar i dignificar el conjunt de l’església i els seus espais annexos, el Castell Monestir d’Escornalbou torna a mostrar-se amb tota la seva plenitud.

L’emblema d’aquest històric punt del Baix Camp llueix ja net de bastides, com també la resta d’estances del monument, i s’han pogut suprimir les filtracions i humitats, a més de fer una diagnosi i tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per tal de reforçar-les.

Els treballs, que han permès conèixer l’estat de l’edifici pedra a pedra, han destacat per la seva singularitat i complexitat, i són el resultat d’una intervenció especialment minuciosa realitzada amb tecnologia de darrera generació.

L’actuació forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, copropietàries del conjunt monumental.

Més enllà de la iniciativa «Escornalbou Reneix», i malgrat que el conjunt monumental es troba oficialment la terme municipal de Riudecanyes, el projecte va més enllà i vol servir de promoció de tota la Baronia d’Escornalbou. El seu gran potencial natural, paisatgístic, patrimonial, cultural, històric i turístic és l’eix principal de promoció de l’Argentera, Colldejou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, tots ells integrats dins de la Baronia.

Constècnia serà l’encarregada d’afrontar el projecte de rehabilitació de la coberta del teatre de la Defensa Agrària. L’equipament, d’ús municipal per part de l’Ajuntament de la Selva del Camp, comença així un procés per posar al dia les seves instal·lacions.

L’edifici, projectat l’any 1927, presenta diverses mancances en la seva sala de teatre i cal substituir la coberta de fibrociment, la seva estructura d’encavallades i el fals sostre que la cobreix.

L’actuació preveu construir una nova coberta a partir d’una estructura de bigues laminades amb tractament contra el foc, així com aixecar la caixa escènica per tal de guanyar alçada per a l’equipament de l’escenari.

L’adjudicació d’aquest projecte ha estat possible gràcies al fet que @constecnia disposa de certificació RERA per al tractament de residus de fibrociment i compta amb un equip de professionals amb capacitació específica per a la seva gestió.

El conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, i els màxims responsables municipals de la Selva del Camp, Jordi Vinyals, com alcalde, i Josep Masdeu, com a regidor d’Obres Públiques, han estat els encarregats d’inaugurar les obres d’ampliació de la residència el Vilar del municipi, que s’ha encarregat d’executar Constècnia.

L’actuació ha consistit en la construcció d’una segona planta sobre l’edifici existent, fet que ha permès passar de les 55 places existents fins ara a un total de 90. En total s’han construit 22 noves habitacions, 13 dobles i 9 individuals, dues noves zones de convivència, a més d’una nova terrassa i noves àrees de serveis i control.

L’obra també s’ha aprofitat per redimensionar i millorar altres zones comunes, com ara els vestuaris del personal, la cuina o la farmaciola. En total, l’espai construït ha passat de ser de 2.796 a 4.201 metres quadrats. Un fet significatiu és que, durant tot el procés d’execució del projecte, tant la residència com el CAP de la Selva, que ocupen la planta baixa i a la primera planta, han seguit funcionant amb total normalitat.

L’edifici disposa de la màxima qualificació d’eficiència energètica A-A, gràcies a la reducció d’emissions de CO2 a través de factors com l’aïllament, la calefacció o la il·luminació.

El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, i l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, van ser els encarregats d’inaugurar el dissabte 21 de gener el nou Orfeó Canongí Teatre Municipal.
L’acte, que es va fer coincidir amb la Festa Major de Sant Sebastià, va comptar amb l’actuació de dos artistes canongins reconeguts internacionalment: el pianista, compositor i director musical Daniel Espasa, i el ballarí i coreògraf, Aleix Mañé. Els dos artistes van preparar un espectacle de música i dansa, creat per a l’ocasió.

L’acte va estar conduït per la periodista d’arrels canongines Núria Solé i va sumar elogis per la tasca assolida amb el projecte, donat que ha permès salvar l’edifici i donar-li un nou posicionament com a equipament cultural de referència, no només en l’àmbit local, sinó també en el Camp de Tarragona.
La Canonja ha recuperat l’emblemàtic edifici de l’Orfeó després de l’acord signat el maig del 2017 amb aquesta entitat i l’alcalde del municipi, Roc Muñoz, considera que «permet dotar al poble d’un equipament cultural de qualitat, a la vegada que es dóna un pas fonamental per garantir la pervivència de l’Orfeó Canongí, tant pel que fa a l’entitat cultural i el que representa, com per la preservació del patrimoni arquitectònic de la Canonja».
L’obra, ideada per l’equip reusenc d’arquitectes Figuerola-Gavaldà-Romera i executada per Constècnia, permet mantenir totalment els valors patrimonials de l’edifici sense renunciar a l’autenticitat, potència i imatge de la façana principal. El projecte proposa l’estratègia de restaurar-la, per tal de no pervertir la seva originalitat i, encara que l’accés principal al teatre sigui des del nou annex, l’estructura externa manté el seu protagonisme

La superfície total construïda del nou Orfeó Canongí és de 1.767,04 metres quadrats, 1.424 dels quals pertanyen al teatre i 345 als espais per a l’Orfeó. La superfície de platea és de 270 metres quadrats i hi ha butaques per a 350 persones. El cost total de l’obra ha estat de 3,9 milions d’euros.
L’Orfeó Canongí es va fundar el 8 d’octubre de 1930 i el disseny original de l’edifici, amb catalogació pel seu interès local, correspon a l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol Sevil.

Fotos: Ajuntament la Canonja/@lilaalberichfotografia

La millora integral de l’antic edifici de l’Orfeó Canongí i el seu nou annex són ja operatius. El municipi recupera, per tant, el seu principal equipament cultural després que tot l’espai s’hagi adaptat a les noves necessitats i normatives.
Els treballs han permès conservar els valors patrimonials de l’edifici històric projectat l’any 1930 per l’arquitecte tarragoní Antoni Pujol i Sevil, sobretot la seva façana, pensada com un gran frontó amb reminiscències clàssiques.

Així doncs, el nou Orfeó Canongí és un edifici que conserva l’essència original, però també compta amb els elements i els materials més actuals en l’àmbit funcional, normatiu i de sostenibilitat. El casal és un edifici mediambientalment respectuós gràcies a la utilització de tecnologies d’última generació com ara la geotèrmia, que permet optimitzar el funcionament dels equips de climatització del complex.

Per altra banda, el nou edifici annex pretén alinear-se amb el carrer i generar una correcta transició dels edificis residencials, tot plegat amb una relació respectuosa amb la façana principal gràcies al seu revestiment exterior amb la fusta natural que defineix la seva personalitat.

📐 @fgarquitectes @jordi_romera
📷 @fotopierregrubius

Constècnia s’adhereix a la convocatòria d’ajuts impulsats i subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i finançada pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19 per tal de fomentar la creació d’ocupació estable i de qualitat.

Els dos programes als que s’ha sumat Constècnia fan referència a la contractació laboral de persones de 30 anys i més, així com al foment de la contractació laboral de persones joves en situació d’atur.

El projecte ‘Escornalbou reneix’, que pretén recuperar i dignificar el Castell Monestir d’Escornalbou, avança segons el calendari previst i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el gerent de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, han visitat els treballs de restauració i consolidació de l’estructura de l’església, que realitza Constècnia.

La intervenció inclou la diagnosi i el tractament individualitzat de les més de 5.000 pedres de les parets del monument, així com la instal·lació d’una estructura interior de fibra de vidre per reforçar-les. Aquest treball ha permès descobrir inscripcions inèdites fetes per una desena de picapedrers durant la seva construcció.

Tot plegat forma part de la fase 2.2 del projecte de millora integral del monument i del seu entorn impulsat per la Diputació i la Generalitat. Els arquitectes que dirigeixen l’obra, Manel Pérez i Pau Jansà, han explicat la singularitat dels treballs que s’hi estan fent, per la seva complexitat i per ser “minuciosa i tecnològica alhora”.